Ocean Cacophony: Un Turment Per Als Mamífers Marins

2024 Autora: Daisy Haig | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 03:06

BERGEN, Noruega: amb la constant barreja d’hèlixs de càrrega, el cop de percussió de l’exploració de petroli i gas i el soroll submarí de les proves militars, els nivells de soroll oceànic s’han convertit en insuportables per a alguns mamífers marins.

Contràriament a la imatge d’un món llunyà i silenciós sota el mar, la intensitat del so submarí ha augmentat de mitjana 20 decibels durant els darrers 50 anys, amb conseqüències devastadores per a la vida salvatge.

"El so és el que es comuniquen amb els cetacis (grans mamífers aquàtics com les balenes i els dofins). Així perceben el seu entorn. Per a ells, escoltar és tan important com la visió per a nosaltres", va explicar Mark Simmonds, director internacional de ciències del Societat de conservació de balenes i dofins (WDCS).

"Si hi ha massa soroll, probablement no ho puguin comunicar bé", va dir a l'AFP a finals del mes passat al marge d'una conferència internacional sobre espècies migratòries a Bergen, a la costa sud-oest de Noruega.

L’efecte nociu d’aquesta "boira" acústica és que afecta la capacitat dels cetacis, que en bones condicions poden comunicar-se a una distància de dotzenes de quilòmetres, per orientar-se, trobar menjar i reproduir-se.

El trànsit bàsic de petites embarcacions que viatja a velocitat lenta per aigües poc profundes pot ser suficient per reduir l'abast dels sons d'un dofí mular, per exemple, en un 26%, i en el cas de les balenes pilot en un 58%, segons un estudi recent.

Nicolas Entrup, que treballa amb les organitzacions no governamentals Ocean Care i el Consell de Defensa dels Recursos Naturals, va dir que l'oceà està en procés de convertir-se en mamífers marins el que són clubs nocturns per als humans: "Podeu fer-hi front durant un temps, però vosaltres no puc viure allà ".

"Imagineu-vos una situació en què no pugueu comunicar-vos amb la vostra família, on haureu de cridar constantment", va dir.

Els oceans són immensos i, naturalment, els animals que es molesten amb l’augment del nivell de soroll poden seguir endavant, però pot ser difícil trobar i adaptar-se a un hàbitat completament nou.

El problema és especialment greu a l’Àrtic, on, a mesura que es fon la capa de gel polar, els humans deixen una petjada sonora cada vegada més gran a mesura que descobreixen noves rutes marítimes i busquen petroli i gas.

"Els Narwals, per exemple, tenen un hàbitat estretament definit", explica Simmonds. "Estan molt adaptats a aquest entorn fred. Si es fa massa sorollós, on aniran?"

El mateix problema s'aplica a la beluga altament sensible al so, o balena blanca, que migra a la costa nord del Canadà.

Aquests mamífers, que són capaços de detectar vaixells a 30 quilòmetres de distància, lluitaran per mantenir la seva ruta de migració pels estrets estrets que envolten l’illa de Baffin, ja que el transport marítim a la zona corre un fort augment per acollir un nou projecte miner a gran escala.

"Simplement no sabem com s'adaptaran determinades espècies o fins i tot si s'adaptaran", va dir Simmonds.

En alguns casos, l’enrenou produït per humans és fatal.

Es sospita que, per exemple, l’ús de sonars antisubmarins ha provocat un estalvi massiu de balenes: el 2002, per exemple, uns 15 rorquals amb bec van morir a les Canàries després d’un exercici de l’OTAN.

"Com que estem parlant de qüestions militars, no hi ha informació transparent disponible i sabem molt poc de l'abast real del problema", va dir Entrup.

Altres amenaces inclouen l’exploració sísmica de petroli i gas, que implica l’ús de canons d’aire per induir tremolors al fons marí destinats a detectar les riqueses potencials que s’amaguen a sota.

Un d’aquests projectes realitzat fa uns anys a la vora del nord-est dels Estats Units va silenciar literalment les balenes aletes (una espècie en perill d’extinció) en una zona de la mida d’Alaska, bloquejant la seva capacitat de comunicació durant la durada de l’operació.

El perill també pot sorgir de projectes més "respectuosos amb el medi ambient", com la construcció de grans parcs eòlics marins que consisteixen en turbines cada vegada més grans.

Una tècnica habitual consisteix a penetrar al fons marí amb un martell hidràulic per plantar un monopodi que ancori els moderns molins de vent al fons oceànic.

Aquesta anomenada conducció de piles pot emetre nivells de soroll de fins a 250 decibels, que és una dosi mortal per als mamífers marins propers, tot i que els experts diuen que és fàcil disminuir l’amenaça creant una cortina de bombolles d’aire al voltant del lloc de perforació.

Però, a més de la conducció de piles, el trànsit de vaixells relacionat amb el manteniment, la col·locació de cables i l’ampliació de la infraestructura portuària també redueixen els hàbitats dels mamífers marins.

"El panorama és desolador, però ara tenim el coneixement i la metodologia per solucionar alguns dels problemes", va dir Michel Andre, investigador francès del Laboratori de Bioacústica Aplicada de la Universitat de Barcelona que coordina un projecte per cartografiar els nivells sonors dels fons marins.

"Per exemple, és bastant fàcil reduir els sons produïts pels vaixells", va dir a l'AFP, i va afegir: "Només cal mirar els militars, ja saben com fer-ho".

Segons Andre, Europa ha estat pionera en aquesta àrea, apuntant al finançament de la Comissió Europea de solucions innovadores orientades als vaixells per reduir el soroll i les vibracions, o SILENV.

El projecte, que compta amb 14 països socis, té com a objectiu crear una "etiqueta verda acústica" per als vaixells.

La Unió Europea també treballa en una directiva per reduir els nivells de soroll a les seves aigües i espera inspirar a altres a seguir-la.