Com Ha Canviat Dràsticament El Camp Veterinari En 150 Anys

2024 Autora: Daisy Haig | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 03:06

Aquest any es compleix el 150è aniversari de l’AVMA (American Veterinary Medical Association), la principal organització professional veterinària dels EUA. l'Associació Mèdica Veterinària Americana (afectuosament coneguda com a JAVMA), així com l'accés a moltes coses del lloc web d'AVMA i un preu reduït per a la convenció anual d'AVMA.

AVMA realitza enquestes periòdiques als seus membres per estudiar i informar sobre les tendències de la professió veterinària. El JAVMA ha publicat recentment alguns resultats seleccionats d'algunes enquestes realitzades durant el segle passat i m'agradaria compartir algunes d'aquestes dades per ajudar-vos a il·lustrar el canvi de la medicina veterinària en els darrers 150 anys.

Molts propietaris d’animals de companyia són conscients que el nombre de dones en medicina veterinària ha explotat durant les darreres dècades. Oficialment, el 2011, el nombre de dones membres d'AVMA era el doble que el de membres masculins. Aquest canvi no va passar d’un dia per l’altre. Amb un nombre inferior a 300 dones membres de l’AVMA el 1965, les xifres van créixer ràpidament entre el 1975 i el 1985, on es va produir un punt d’inflexió: durant el curs acadèmic 1985-1986, per primera vegada, les dones van superar els homes als col·legis veterinaris dels EUA. si pensem en aquesta informació com un gràfic lineal, després de 1985 el nombre d’homes a les escoles veterinàries ha disminuït lentament però de forma constant, mentre que el nombre de dones continua augmentant.

Molts propietaris de bestiar poden tenir coneixement d’un altre canvi que s’ha anat produint a poc a poc en la professió veterinària d’aquest país. El nombre de practicants de petits animals continua augmentant, mentre que els veterinaris de grans dimensions disminueixen comparativament. Aquest és un concepte interessant per a mi i crec que parla de moltes coses diferents que succeeixen tant a nivell socioeconòmic com agrícola als Estats Units.

En primer lloc, els canvis en la manera com el públic veu les mascotes, amb més atenció al benestar animal i al vincle animal humà, crec que ha creat una cultura més disposada a pagar pels serveis veterinaris de petits animals que abans. Això, juntament amb un augment mitjà de la renda disponible, ha motivat els propietaris d’animals de companyia a proporcionar la millor atenció veterinària als seus petits animals.

En segon lloc, moltes explotacions han format conglomerats al llarg dels anys. Les massives corporacions làctiques amb 5.000 caps donen feina a un o dos veterinaris per treballar només a la seva granja, on les dècades passades es van repartir per centenars de quilòmetres en nombroses explotacions petites, que necessitaven més personal veterinari. El mateix passa amb els grans productors porcins, les empreses avícoles i la indústria ramadera de pinsos. Tant si esteu d’acord amb la “gran agricultura” com si no, això està fermament arrelat als Estats Units i afecta el flux i reflux de la força de treball veterinària.

AVMA informa que el 1931, el bestiar va consumir el 38% del temps del veterinari, els cavalls el 19% i els animals petits el 24%. Compareu-ho amb les xifres del 1990 i el bestiar ara es converteix en un "animal gran" que només representa el 17%, els cavalls un 4% i els animals petits que ocupen la part del lleó en un 53%; tenint en compte que fins i tot aquestes dades tenen més de 20 anys.

Certament, una gran quantitat de factors influeixen en aquests canvis i ni tan sols he començat a tocar la punta de l'iceberg sobre el perquè, com, on i qui de tot plegat. Tot i que aquestes enquestes proporcionen respostes senzilles, em sembla que també creen preguntes més complexes. No és un pensament intrigant reflexionar sobre com seran els números AVMA d’aquí a 150 anys més?

dr. anna o’brien