La Salut Dels Muts Versus Les Races Pures

2024 Autora: Daisy Haig | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 03:06

Sempre que un nou propietari potencial de gossos em demana quina raça recomanaria per a la seva família, apareix el mutt en algun lloc de la llista. Anirem repassant una sèrie de preguntes per determinar quina mida, quin nivell d’energia i quins trets de personalitat s’adapten millor a la seva dinàmica familiar i, a continuació, oferirem algunes possibilitats per a races que poden ser bones coincidències.

Vaig posar un gran èmfasi en el fet que la variació individual sempre pot superar la predilecció de la raça. Per exemple, els Labrador Retriever tenen una merescuda reputació de ser bons gossos de família, però he conegut uns quants que no deixaria a prop d’un nen.

En la mateixa línia, sempre menciono que els mutts poden ser els gossos més encantadors i sans que hi ha. Acostumo a veure els meus pacients de raça mixta només per a atenció preventiva i lesions accidentals ocasionals fins que les malalties de la vellesa els posin al dia. La saviesa convencional afirma que quan s’aparellen gossos amb maquillatges genètics diferents, la seva descendència té menys possibilitats de desenvolupar malalties que requereixin l’herència de dos al·lels recessius. Aquesta és la base genètica del vigor híbrid.

Deu trastorns eren més freqüents en gossos de raça pura:

• estenosi aòrtica
• cardiomiopatia dilatada
• hipotiroïdisme
• displàsia del colze
• malaltia del disc intervertebral
• atopia (dermatitis al·lèrgica)
• inflar
• cataractes
• epilèpsia
• derivació portosistèmica

La ruptura del lligament creuat cranial i l’atropellament d’un cotxe (que diu més sobre els propietaris que els mateixos gossos) van ser les úniques condicions més susceptibles d’observar-se en gossos de raça mixta que en gossos de raça pura

No es van detectar diferències en la freqüència del diagnòstic dels següents 13 trastorns genètics.

• tots els càncers avaluats (hemangiosarcoma, limfoma, tumor de mastòcits i osteosarcoma)
• cardiomiopatia hipertròfica
• displàsia de la vàlvula mitral
• conducte arteriós patent
• defecte septal ventricular
• displàsia de maluc
• luxació rotuliana
• hipoadrenocorticisme (malaltia d'Addison)
• hiperadrenocorticisme (malaltia de Cushing)
• luxació de lents

Francament, em va sorprendre el nombre de malalties genètiques que afectaven per igual les races pures i les races mixtes. Els autors de l'article postulen que els gens d'aquests trets poden haver sorgit diverses vegades o que els progenitors dels gossos afectats poguessin haver estat derivats d'un avantpassat llunyà comú que portés el defecte. Les mutacions introduïdes al primer genoma del gos, en un avantpassat estretament associat amb el progenitor del llop, es propagarien per la població de gossos en general”.

També són possibles altres explicacions. Per exemple, la selecció de trets específics que no siguin de raça (per exemple, la mida) podria tenir un paper, diferents mutacions genètiques podrien tenir efectes similars i / o l’entorn d’un gos podria desbordar la seva predisposició genètica. Com assenyalen els autors, “no es va trobar cap diferència significativa en els càncers entre gossos de raça pura i gossos mixtos. Els gens per a l'expressió del càncer es poden estendre àmpliament entre la població de gossos en general, respondre a factors ambientals que afecten a tots els gossos o a una combinació d'ambdós.

Dra. Jennifer Coates

Font

Prevalença de trastorns hereditaris entre gossos de raça mixta i de raça pura: 27, 254 casos (1995-2010). Bellumori TP, Famula TR, Bannasch DL, Belanger JM, Oberbauer AM. J Am Vet Med Assoc. 1 de juny de 2013; 242 (11): 1549-55.