Taula de continguts:
2025 Autora: Daisy Haig | [email protected]. Última modificació: 2025-01-13 07:17
Quists iridociliars en gossos
De vegades anomenats quists de l’iris o quists uveals, els quists iridociliars solen ser benignes i no requereixen tractament. No obstant això, de tant en tant poden ser prou grans per interferir amb la visió o la funció de l'ull.
Símptomes i tipus
Els quists iridiociliars es poden unir a diverses parts de l’interior de l’ull. Poden ser lleugerament o foscament pigmentats i són semitransparents. Poden tenir forma esfèrica a ovoide. Poden variar considerablement de mida i n’hi pot haver més d’un. Es poden veure en un o els dos ulls.
En la majoria dels casos, aquests quists són una troballa incidental. Només quan són prou grans per afectar la visió o interferir en el funcionament normal de l’ull són problemàtics. El glaucoma pot ser una complicació associada als quists iridociliars.
Causes
Els quists poden ser congènits o adquirits.
- Els quists congènits són causats per una anomalia del desenvolupament a l'ull i els gossos afectats neixen amb els quists.
- Els quists adquirits poden ser el resultat de traumes oculars o de uveïtis (inflamació de les capes fosques de l’ull). En molts casos, la causa mai no se sap.
Hi ha predilecció per les races a Boston Terriers, golden retrievers i Labrador per als quists iridociliars. En els golden retrievers, s’observa una síndrome d’ueveïtis pigmentària i quists iridociliars. Aquests quists també s’han associat amb glaucoma en golden retrievers i en els grans danesos.
Diagnòstic
Els quists iridociliars es diagnostiquen amb un examen ocular.
Tractament
En la majoria dels casos, no és necessari cap tractament. Si hi ha uveïtis o glaucoma, caldrà tractar adequadament aquestes malalties. La coagulació làser es pot utilitzar per eliminar quists particularment grans si és necessari.