Llàgrima Muscular Als Gats

2024 Autora: Daisy Haig | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 03:06

Ruptura muscular en gats

L’activitat normal pot provocar una alteració del múscul. Un múscul normal es pot estirar, pessigar o ferir directament, cosa que provoca la interrupció de la fibra, el debilitament i la separació immediata o retardada de les porcions il·leses. Com a alternativa, l'estructura muscular pot veure's compromesa per afeccions sistèmiques o iatrogèniques (causades pel metge). La ruptura pot ser completa o incompleta, i pot estar al centre del múscul o a la unió múscul-tendó. L'etapa aguda (sobtada i greu) es caracteritza per una reacció inflamatòria típica que es torna crònica amb el pas del temps, amb reticulació i desenvolupament d'adhesió amb el pas del temps. Freqüentment, es passa per alt la fase aguda, ja que els signes poden ser temporals i respondre bé al descans. Els efectes crònics sovint són progressius i no responen a les teràpies de suport.

Els músculs de les extremitats i els músculs mastegadors són les estructures principals afectades. La lesió traumàtica és indiscriminada, tot i que certes activitats poden predisposar un gat a lesions musculars a causa de l'exposició. Aquesta és una afecció relativament rara en els gats.

Símptomes i tipus

Lesió aguda

• Coixesa immediata que es caracteritza pel múscul específic afectat
• Inflor localitzada, calor i dolor
• Generalment present durant uns dies a una setmana
• Fase crònica (si es desenvolupa)

Progressista

• Indolor
• Normalment s’associa amb teixit cicatricial que impedeix la funció normal d’una extremitat

Causes

Trauma

• Sobreextensió
• Miositis (inflamació)
• Degenerativa (etiologia desconeguda)
• Miopatia (malaltia neuromuscular), secundària a afeccions mèdiques

Diagnòstic

El vostre veterinari farà un examen físic exhaustiu al vostre gat, buscant evidències de disfunció neurològica i ruptura del tendó. La imatge diagnòstica inclourà raigs X per buscar evidències de defectes i translocacions de fragments ossis, i ecografia per buscar inflor i desorientació de la fibra muscular normal al lloc de la lesió en casos aguts. El teixit cicatricial i les zones contractades de teixit fibrós es poden veure al múscul en casos crònics. La ressonància magnètica (RM) es pot utilitzar per buscar edema i hemorràgia i per aconseguir la localització del problema que ajudarà a identificar el tipus de problema.

El vostre metge també provarà les articulacions del vostre gat si hi ha evidències d’inestabilitat o malalineament de les articulacions. Les diferències mesurables entre els costats normals i els anormals poden ser útils per documentar el lloc muscular afectat. Una altra cosa que pot fer el vostre metge és realitzar una biòpsia del múscul afectat per detectar la presència de teixit fibrós i la pèrdua de cèl·lules musculars. Diferenciar l’atròfia per desús de l’atròfia neurològica i de les cicatrius induïdes per lesions pot ser impossible sense proves corroboradores.

Tractament

No hi ha proves documentades que recolzin una millor manera de tractar lesions musculars agudes o de prevenir les contractures fibroses (escurçament del teixit muscular o connectiu) i les adherències. Generalment es creu que l'atenció immediata després de la lesió hauria de suposar el descans i l'aplicació del fred local, seguit en poques hores de calor i teràpia física passiva. Una part essencial de la reparació muscular és un alleujament eficaç de la tensió per al múscul lesionat, de manera que la curació es pot produir sense interrupcions a mesura que torna la funció. Els analgèsics i els antiinflamatoris s’han d’utilitzar durant diversos dies a setmanes per controlar la inflamació i el dolor. L’activitat lleugera o sense pes és adequada durant un període de temps prolongat (4-6 setmanes).

Poden ser necessaris dispositius ortopèdics interns o externs per proporcionar un alleujament eficaç de la tensió. Els problemes relacionats amb les cicatrius poden afectar la marxa del vostre gat a llarg termini. No és inadequat hospitalitzar o engabiar un animal ferit recentment per problemes musculars tret que estigui prevista una reparació quirúrgica. La cirurgia es pot realitzar als pocs dies de la lesió per reparar una ruptura muscular evident i aguda que es tradueix en una separació dels segments musculars no lesionats.

Un cop la lesió muscular es torna crònica i s’associa amb contractures o adherències, el tractament té com a objectiu salvar la funció del múscul. L’alleujament simptomàtic instantani sovint acompanya l’alliberament quirúrgic de les adherències o de les bandes de teixits fibrosos. La prevenció de la nova adhesió i la contractura progressiva és molt menys gratificant.

Les lesions musculars específiques tenen pronòstics molt dispars. La contractura del manegot dels rotadors respon bé a l’excisió quirúrgica del tendó d’inserció. La contractura de Gracilis (isquiotibial) té una taxa de recurrència del 100% després de la resecció quirúrgica. La contractura del quàdriceps presenta una taxa de fracàs similar després de la cirurgia.

Les lesions musculars que s’han curat en un estat allargat tenen un millor pronòstic per a la millora quirúrgica de la funció que els músculs contractats. La lesió d’allargament més freqüent afecta els músculs del grup d’Aquil·les. La hiperflexió de Hock es pot reconstruir quirúrgicament per tornar els gats afectats a una funció relativament normal. En general, s’aconsegueix escurçar el tendó d’Aquil·les en lloc de reparar quirúrgicament el múscul lesionat.

Viure i gestionar

El vostre veterinari voldrà controlar el rang repetitiu de moviments, juntament amb prendre mesures per controlar la inflamació. La fisioteràpia passiva que no porti pes pot ser beneficiosa per a la recuperació.