Arítmies Després D'un Trauma Cardíac Contundent En Gats

2024 Autora: Daisy Haig | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 03:06

Miocarditis traumàtica en gats

La prevalença d’arítmies greus després d’un traumatisme contundent és relativament baixa, però alguns pacients desenvolupen alteracions del ritme clínicament importants després d’un trauma al cor. Per tant, s’ha d’avaluar acuradament el ritme cardíac de totes les víctimes de traumes.

La miocarditis traumàtica és el terme que s’aplica a la síndrome de les arítmies (batecs irregulars del cor) que de vegades complica una lesió contundent del traumatisme cardíac. És un nom erroni, ja que és més probable que les lesions musculars cardíaques prenguin la forma de la mort cel·lular que la inflamació (com suggereix el terme miocarditis). És possible que no sigui necessària una lesió cardíaca directa per al desenvolupament de l’arítmia posttraumàtica. És probable que les afeccions no relacionades amb el cor tinguin una importància igual o major a l’hora de provocar arítmies.

Les taquiarítmies ventriculars (patrons anormals d'activitat del batec cardíac elèctric que comencen als ventricles) es produeixen en la majoria dels pacients afectats. Els ritmes ventriculars que compliquen el trauma contundent solen ser relativament lents i només es detecten durant pauses en el ritme normal. Es coneixen de manera més adequada com a ritmes idioventriculars accelerats (AIVR), que es reconeix per una freqüència cardíaca superior a 100 batecs per minut (bpm), però generalment inferior a 160 bpm. Normalment, aquests ritmes són inofensius. No obstant això, les taquicàrdies ventriculars perilloses també poden complicar un traumatisme contundent i també poden evolucionar a partir d’AIVR aparentment benignes, posant al pacient en risc de mort sobtada.

Símptomes i tipus

• Trauma patit 48 hores o menys abans que apareguin els signes
• Possibles arítmies
• Possibles ritmes ràpids i irregulars

• Signes de deficient flux sanguini al cos:

  • Debilitat
  • Genives pàl·lides

Causes

• Traumatisme contundent, amb més freqüència accidents de trànsit
• Baix oxigen a la sang
• Desequilibri autonòmic (la part del sistema nerviós que regula l'acció involuntària, com la digestió, els batecs cardíacs, etc.)
• Desequilibris electrolítics
• Trastorns àcid-base

Diagnòstic

El vostre veterinari realitzarà un examen físic exhaustiu al vostre gat, tenint en compte els antecedents de símptomes i possibles incidents que podrien haver provocat aquesta afecció. Es realitzarà un perfil sanguini complet, inclòs un perfil químic de sang, un recompte sanguini complet, una anàlisi d’orina i un panell d’electròlits. Es poden fer anàlisis de sang per comprovar si hi ha concentracions sèriques elevades de troponina, una proteïna que participa en la regulació de les contraccions del múscul cardíac, cosa que suggeriria una necrosi del miocardi.

S'ha d'utilitzar l'anàlisi de gasos sanguinis arterials i l'oximetria de pols per determinar si el pacient manca d'oxigen a la sang (hipoxèmic).

Les proves diagnòstiques addicionals inclouran imatges de raigs X per determinar el tipus de lesions traumàtiques presents i electrocardiograma (ECG) per analitzar les arítmies ventriculars.

Tractament

El vostre gat rebrà teràpia de fluids amb electròlits (si cal) i analgèsics prescrits. S’ha de fer oxigenoteràpia si el vostre gat és hipoxèmic. Si hi ha pneumotòrax (lliure d’aire a la cavitat del pit - fora dels pulmons), es tractarà. La teràpia antiarrítmica només es donarà si el vostre gat té AIVR i signes clínics d’arítmia.

Viure i gestionar

Les arítmies degudes a un traumatisme contundent tendeixen a resoldre's espontàniament en els 2-3 dies posteriors a l'inici del tractament. La teràpia antiarítmica es pot interrompre al cap de 2-5 dies. Tot i que de vegades les arítmies perilloses compliquen els traumes contundents, el pronòstic per a una recuperació completa sol dependre de la gravetat de la lesió extracàrdica (fora del cor).