Taula de continguts:

Roncs I Obstrucció Nasal En Conills
Roncs I Obstrucció Nasal En Conills

Vídeo: Roncs I Obstrucció Nasal En Conills

Vídeo: Roncs I Obstrucció Nasal En Conills
Vídeo: The Groucho Marx Show: American Television Quiz Show - Wall / Water Episodes 2024, De novembre
Anonim

Stertor i Stridor

Sabíeu que els conills ronquen? Fins i tot quan es troben desperts, generalment és el resultat d’un bloqueig a les vies respiratòries de l’animal. Normalment es coneix com estertor i estridor, també es pot produir si els teixits nasals són febles o flàccids o per un excés de líquid als passatges.

Símptomes

Els símptomes, signes i tipus d’estertor i d’estridor depenen de la causa subjacent i de la gravetat de la malaltia. Per exemple, un conill extremadament estressat o un conill amb un sistema immunitari baix pot semblar excessivament ronco mentre respira. Altres signes típics dels conills que pateixen d’estertor i estridor són:

  • Esternuts
  • Sons sibilants ràpids o forts durant la respiració
  • Secreció nasal (de vegades a causa de sinusitis o rinitis)
  • Descàrrega dels ulls
  • Falta de gana
  • Incapacitat per mastegar o empassar
  • Abscessos orals (especialment a les dents)

Causes

Els conills solen ser respiradors nasals i qualsevol deformitat física o estructura nasal inusual pot produir un so més baix (estertor) o més agut (stridor) que emana de les vies respiratòries o del nas.

Hi ha, però, moltes altres causes de l’estertor i el stridor en conills. Això inclou:

  • Sinusitis i rinitis
  • Abscessos, dents allargades o infeccions bacterianes secundàries
  • Traumatismes facials, nasals o d’altres tipus que afecten aquesta regió, incloses les picades d’altres insectes o animals
  • Al·lèrgies i irritants, incloent la inhalació de pol·len, pols o altres insectes
  • Tumors que s’allotgen a les vies respiratòries
  • Disfunció del sistema neuromuscular, que pot incloure hipotiroïdisme o malalties que afecten el tronc cerebral
  • Inflamació i edema a l’aparell respiratori superior
  • Inflamació del paladar tou o de la gola i de la caixa de veu
  • Ansietat o estrès

Diagnòstic

Per diagnosticar l'animal, un veterinari determinarà primer d'on provenen els sons del conill. Després realitzaran diverses proves de laboratori, incloses les radiografies, que s’utilitzen per explorar la cavitat nasal del conill i identificar qualsevol anomalia facial o signes d’abscessos i infeccions bacterianes, com ara Pasteurella. Altres procediments poden incloure la recol·lecció de cultures.

Tractament

El tractament inclou proporcionar oxigen suplementari al conill, quan correspongui, i proporcionar un ambient tranquil, fresc i tranquil on viure. Un conill també ha de tenir una via aèria clara i sense obstacles, mantenint les cavitats nasals i de l’oïda netes i lliures de residus. Per combatre el desenvolupament de les infeccions bacterianes nocives, el veterinari pot alterar la dieta del conill per incloure verdures més frondoses.

Els medicaments que són útils per controlar la sinusitis bacteriana, la rinitis o altres infeccions relacionades inclouen antibiòtics. I, tot i que els esteroides es poden utilitzar per reduir la inflamació o inflamació nasal, poden empitjorar les infeccions bacterianes i només s’han d’utilitzar quan sigui absolutament necessari i sota la cura directa d’un veterinari entrenat.

Viure i gestionar

Atès que l’estertor i l’estridor sovint estan relacionats amb les obstruccions de les vies respiratòries, poden sorgir moltes complicacions greus. L’edema pulmonar, o la retenció de líquids als pulmons o a les vies respiratòries, n’és un exemple comú. Per tant, és important vigilar de prop el conill i portar-lo a l’oficina del veterinari per fer revisions periòdiques i atenció de seguiment durant la recuperació.

Recomanat: