Taula de continguts:

Les Aranyes De Taràntula Estan Disposades A Convertir-se En La Següent Mascota De Moda
Les Aranyes De Taràntula Estan Disposades A Convertir-se En La Següent Mascota De Moda

Vídeo: Les Aranyes De Taràntula Estan Disposades A Convertir-se En La Següent Mascota De Moda

Vídeo: Les Aranyes De Taràntula Estan Disposades A Convertir-se En La Següent Mascota De Moda
Vídeo: Araña Whip, la mascota de moda. 2024, De novembre
Anonim

MANAGUA - Els seus camps de blat de moro i mongetes arrasats per la sequera, l’agricultor nicaragüenc Leonel Sánchez Hernández van trobar a contracor una nova collita: les taràntules.

Obté una mica més d’un dòlar per cadascuna de les criatures peludes, que els criadors venen a l’estranger com a mascotes. La seva presa pot no ser molt, però a Nicaragua, un dòlar compra un quilo d’arròs o un litre (quart) de llet. I en només dues setmanes, Sánchez Hernández, la seva tia Sonia i el cosí Juan van capturar més de 400 aranyes.

La caça s’està executant al nord de Nicaragua, que va patir una forta sequera de maig a setembre. Els camps de Sánchez Hernández van suposar una pèrdua total. El jove, de 27 anys, era inicialment esquitxat de ficar-se als nius subterranis, sota les roques i als troncs d’arbres a la recerca dels feutres aràcnids. Però es va posar guants gruixuts i va agafar coratge, perquè l’alternativa era veure com la seva família passava gana.

"És la primera vegada que sortim a buscar taràntules. Teníem una mica de por, però ho vam aspirar i ho vam fer a causa de la sequera", va dir a l'AFP.

Sánchez Hernández té una dona i quatre fills per alimentar. La seva tia no està bé, ja que és mare soltera de cinc fills i la sequera també la va patir durament.

Amb el botí assegurat, la parella va viatjar més de 100 quilòmetres fins als afores de la capital Managua. Allà van lliurar les taràntules a Exotic Fauna, una empresa que va començar aquest mes a criar les aranyes per exportar-les. Amb l’aprovació del ministeri de Medi Ambient del país, l’empresa treballa durament i crea caixes de vidre amb llits de serradures com a part d’un projecte de cria de 7.000 taràntules.

"Tenim previst vendre'ls a un preu fins i tot superior al de les boas", que pugen fins a 8 dòlars per peça, va dir Eduardo Lacayo, propietari de la fauna exòtica. Lacayo ha invertit més de 6.000 dòlars en el negoci. Va aconseguir els diners …

de la venda de tortugues.

Clients als Estats Units i a la Xina

Les taràntules són carnívors que mengen grills, cucs i ratolins acabats de néixer que els criadors deixen caure als seus tancs, una taràntula per tanc, de manera que no es barallen i no es maten. "És més fàcil manejar una boa que una aranya", va dir Lacayo.

Les taràntules són territorials i, quan se senten amenaçades, mosseguen i secreten una pell tòxica que causa al·lèrgies i dolor, va dir.

Les aranyes abunden a les zones tropicals i àrides de l’Amèrica Central. Tot i que són tan habituals, molta gent els té por. Les femelles ponen aproximadament 1.000 ous quan donen a llum. Les larves surten en sacs, que la mare col·loca en una teranyina. D'aquesta càrrega, de 300 a 700 sortiran.

"Tenim clients que han confirmat que volen aquest tipus d'espècies", va dir Lacayo, en referència a clients de la Xina i els Estats Units.

El comerç de taràntules, que pot viure molts anys en captivitat, és una de les maneres en què Nicaragua intenta diversificar les seves exportacions aprofitant la seva rica biodiversitat. El país és el segon més pobre de les Amèriques, després d’Haití.

El primer a aconseguir l’error va ser Ramon Mendieta, propietari d’una granja d’animals exòtics al departament de Carazo, al sud de la capital. Ven al voltant de 10.000 taràntules a l’any a clients dels Estats Units i Europa. Mendieta, que hi porta tres anys, afirma que els marges de benefici són reduïts perquè els costos de producció són elevats. Aquests costos inclouen una cura especial que les taràntules necessiten per protegir-les dels paràsits mentre estan en captivitat.

Però hi ha competència. Xile ven una espècie de taràntula que és menys ornerosa que les nicaragüenes. Colòmbia i els Estats Units també són actors del mercat.

"Hi ha molta gent a qui li agrada tenir-les a casa, algunes com a mascotes i altres perquè els agrada el perill", va dir el biòleg Fabio Buitrago, de la Fundació Nicaragua per al Desenvolupament Sostenible.

Recomanat: