Taula de continguts:
2025 Autora: Daisy Haig | [email protected]. Última modificació: 2025-01-13 07:17
Tinc molta experiència amb la malaltia inflamatòria intestinal (MII). Dos dels meus gossos van desenvolupar la malaltia i he tractat infinitat d’altres com a veterinari.
Com el seu nom indica, la inflamació anormal al tracte gastrointestinal es troba al centre de la MII. Un tracte intestinal sa és molt resistent als possibles efectes adversos de totes les "coses" (és a dir, un terme tècnic) que hi flueixen. Quan s’ho pensa, és força notable que l’intestí no es faci malalt amb més freqüència per tot el que menja una mascota. Les diverses defenses del tracte gastrointestinal funcionen juntes per deixar entrar les coses bones tot evitant que tota la resta faci estralls.
Malauradament, de vegades aquests sistemes es descomponen, cosa que permet que les cèl·lules de la paret de l’intestí entrin en contacte directe amb el que es menja. La causa no és clara - de vegades hi ha una base genètica, altres vegades reaccions immunitàries alterades, estrès ambiental o estimulació antigènica (per exemple, al·lèrgies alimentàries, creixement excessiu bacterià, malalties metabòliques, intolerància alimentària, paràsits, etc.) són les culpables, però qualsevol cosa la causa, el resultat és la inflamació. La inflamació anormal altera el funcionament del tracte gastrointestinal i provoca vòmits, diarrea, pèrdua de pes i / o mala gana. Els símptomes d’un individu depenen de la ubicació de la inflamació i de la gravetat que té.
El tractament per a la MII implica:
- Eliminació dels desencadenants de la inflamació. Alimentar un gos o un gat amb MII amb una dieta hipoalergènica és de vegades tot el necessari per controlar la malaltia.
- L’ús de medicaments per suprimir la resposta immune anormal quan les modificacions dietètiques soles no són suficients. Els corticoides (per exemple, prednisona o prednisolona) es prescriuen amb més freqüència. Altres immunosupressors com l'aziotioprina (gossos) o el clorambucil (gats) es poden utilitzar en casos greus o si els corticoides causen efectes secundaris inacceptables.
Un nou estudi insinua una modificació de l’opció de corticosteroides esmentada anteriorment. Algunes mascotes són molt sensibles als efectes adversos i sistèmics d’aquests medicaments. Quan reben dosis relativament baixes, comencen a beure molta aigua, produeixen grans quantitats d’orina (de vegades condueixen a incontinència), panteixen excessivament (gossos) i desenvolupen infeccions, pell fina, debilitat muscular i aspecte de panxa. Un corticosteroide "perfecte" per a la MII reduiria la inflamació del tracte gastrointestinal després d'haver estat empassat, però no s'absorberia sistemàticament i eliminaria aquests efectes secundaris.
Tot i que no és perfecte de cap manera, el medicament budesonida té algunes d’aquestes característiques. Quan s’ingereix gairebé actua com un medicament tòpic aplicat als teixits que recobreixen el tracte gastrointestinal. La budesonida experimenta un extens metabolisme de primer pas, és a dir, el que s’absorbeix va directament al fetge i es descompon abans d’entrar a la circulació general.
L'estudi en qüestió només va examinar 11 gossos amb MII de moderada a greu, però va informar que 8 d'ells tenien una resposta "adequada" a la budesonida i no es van informar efectes adversos. Certament, la budesonida sembla digna de ser considerada en els gossos (l’experiència clínica també en dóna suport al seu ús en gats) que o bé no responen adequadament als tractaments tradicionals o desenvolupen efectes secundaris intolerables dels corticosteroides sistèmics.
Dra. Jennifer Coates
Font:
Concentracions plasmàtiques i efectes terapèutics de la budesonida en gossos amb malaltia inflamatòria intestinal.
Pietra M, Fracassi F, Diana A, Gazzotti T, Bettini G, Peli A, Morini M, Pagliuca G, Roncada P. Am J Vet Res. Gener 2013; 74 (1): 78-83.