Els Efectes De L’estrès En Els Peixos

2024 Autora: Daisy Haig | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 03:06

Com l'estrès pot afectar la salut dels vostres peixos

L’estrès és un factor crític en la salut dels peixos. De fet, és tan important que els científics l’hagin estudiat amb detall, tant en llibertat com en peixos en captivitat. L'estrès és un tema molt complicat que impregna tots els aspectes de la pesca.

Estressors

La regla principal que cal recordar amb l’estrès és que, com diu el refrany, és millor prevenir que curar. Les coses que causen estrès a la vida d’un peix (“estressants”) inclouen la massificació, la manipulació, un entorn pobre o desfavorable, peixos inadequats o agressius que comparteixen el mateix tanc i, en estat salvatge, depredadors. Tots aquests (i altres) fan que els peixos reaccionin de maneres diferents segons el tipus i la quantitat d’estrès.

Els peixos han evolucionat i viuen en un entorn relativament estable. Les seves respostes a l'estrès són, per tant, millors per tractar problemes a curt termini i no són tan adequats per als estressants ambientals a llarg termini. Malauradament, ambdós tipus d’estrès poden causar problemes.

Estrès a curt termini

Per a l’estrès a curt termini, la reacció més habitual és la que tothom reconeix: fugir del perill. A la natura, la causa és sovint un depredador. En captivitat, pot ser una xarxa que provoqui la reacció, ja que el guardià intenta capturar un peix per examinar-lo més de prop o transferir-lo a un altre tanc.

Quan un peix detecta aquest tipus de perill, desencadena una reacció d’alarma a curt termini alliberant hormones, inclosa l’adrenalina per als músculs locomotors. Això li donarà un tret d’energia per escapar ràpidament. El peix també allibera cortisol. Els problemes es produeixen perquè el cos del peix intercanvia la salut a llarg termini per augmentar-lo a curt termini per alleujar la causa de l’estrès: l’adrenalina pertorba l’osmoregulació natural del peix (l’equilibri de sal i aigua del seu cos) i el cortisol afecta els glòbuls blancs i redueix l’eficàcia del sistema immunitari.

Un cop passat el pànic, el peix també ha de recuperar el seu equilibri natural. Això pot trigar hores o dies, fins i tot després de només un breu període d’estrès.

Estrès a llarg termini

Els canvis a llarg termini, com ara un entorn pobre o inadequat, es gestionen amb la mateixa resposta inicial: un missatge d’alarma per escapar. Tot i això, si l’escapament és impossible, el peix no deixa d’estressar-se: comença a adaptar-se al nou entorn com pot.

Al principi, el cos del peix tendeix a reaccionar excessivament, però, amb el temps, s’adaptarà per assolir el millor equilibri possible: fisiològicament i conductualment. Durant tot el període d’adaptació, el peix encara prioritza la reacció al nou entorn i continua estressat, de manera que el seu sistema immunitari pateix i és propens a patir malalties. L’adaptació dura normalment de quatre a sis setmanes.

No obstant això, si el peix continua sent en condicions estressants, com ara un entorn en deteriorament constant o un assetjament interminable per part de companys de tanc agressius, continua intentant adaptar-se i estendre totes les respostes corporals sempre que sigui necessari. Això redueix les seves possibilitats de supervivència. En la pitjor situació possible, on l’adaptació al nou entorn és impossible (com ara posar peixos marins en aigua dolça), el peix s’esgotarà fatalment.

Com a pescador, és molt important tenir en compte els efectes de l’estrès. La planificació anticipada, el control acurat del medi ambient i la gestió de la població de peixos són fonaments bàsics en la conservació del peix. Menys estrès significa menys malalties.