Pell Groga (icterícia) En Gossos

2024 Autora: Daisy Haig | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 03:06

Ícter en gossos

El terme icterus (o icterícia) denota una decoloració groga de les membranes mucoses de les genives, les fosses nasals, els genitals i altres zones a causa d’una elevada concentració de bilirubina, un pigment biliar normal format com a conseqüència d’una degradació de l’hemoglobina present a la sang vermella cèl·lules (RBC).

Si hi ha un augment de la taxa de desglossament de les eritrocites, com ocorre en algunes malalties, es formaran nivells anormalment alts de bilirubina. Aquests alts nivells de bilirubina no es poden excretar a una velocitat normal i, per tant, s’acumulen als teixits. Els nivells de bilirubina també poden augmentar en les condicions en què l’excreció normal de bilirrubina es veu dificultada a causa d’alguna malaltia (per exemple, colestasi), en què la bilis no pot fluir del fetge al duodè (primera secció de l’intestí) a causa d’alguna obstrucció mecànica o neoplàsia.

Les concentracions més altes de bilirubina són tòxiques i poden causar decoloració de la pell (és a dir, icterícia), lesions hepàtiques i renals, i també poden afectar el teixit cerebral. Es poden veure afectades totes les races de gossos.

Símptomes i tipus

• Vòmits
• Diarrea
• Letargia
• Febre
• Mal de panxa
• Pèrdua de la gana (anorèxia)
• Pal·lidesa
• Decoloració groguenca de la pell
• Canvi de color d'orina i femta (color taronja)
• Augment de la freqüència (poliúria) i del volum d’orina
• Augment de la set (polidipsia) i consum d'aigua
• Confusió mental en casos avançats
• Pèrdua de pes
• Hemorràgia (especialment en gossos amb malaltia hepàtica avançada)

Causes

• Malalties, toxines i fàrmacs que condueixen a una major destrucció dels glòbuls eritrocitos
• Transfusió de sang incompatible
• Infeccions sistèmiques que afecten el processament de la bilirubina al fetge
• Col·lecció de gran volum de sang a l'interior de la cavitat corporal
• Inflamació del fetge (hepatitis)
• Tumors
• Cirrosi
• Danys massius al teixit hepàtic (per exemple, a causa de toxines)
• Obstrucció en la secreció de bilirubina per inflamació del pàncrees, presència de tumor, càlculs o paràsits.

Diagnòstic

El veterinari del vostre gos us prendrà un historial detallat i realitzarà un examen físic complet al vostre gos. Es realitzaran proves de laboratori de rutina que inclouen: hemograma complet, perfil bioquímic i anàlisi d'orina. Aquestes proves revelaran informació molt valuosa per al diagnòstic inicial. Les proves de recompte de sang completes poden revelar canvis en les estructures de glòbuls eritròfons, canvis relacionats amb infeccions subjacents com anèmia greu, paràsits sanguinis i nivells anormalment baixos de plaquetes (cèl·lules responsables de la coagulació de la sang). Mentrestant, el perfil bioquímic pot revelar nivells anormalment alts d’enzims hepàtics relacionats amb la lesió hepàtica. I l’anàlisi d’orina mostrarà nivells anormalment alts de bilirubina a l’orina.

Hi ha proves més específiques disponibles per a un diagnòstic posterior, incloses les causes subjacents. Els estudis radiogràfics ajudaran a determinar l’estructura i la mida del fetge, que és l’òrgan central d’importància d’aquesta malaltia. Aquests raigs X sovint troben el fetge augmentat, revelen la presència d’una massa o tumor, l’augment de la melsa en alguns casos i cossos estranys. Els raigs X toràcics poden revelar metàstasi si un tumor és la causa. També es realitzaran ultrasons, que permetran al veterinari avaluar detalladament l’estructura hepàtica, ajudant a distingir les malalties hepàtiques d’una obstrucció de les vies biliars i diferenciant un tumor d’una obstrucció mecànica.

A més, el veterinari pot decidir prendre una mostra de teixit hepàtic amb l'ajut d'ultrasons per a una avaluació més detallada. Les mostres de teixit hepàtic es poden prendre mitjançant una agulla o durant la cirurgia, que es pot realitzar per al diagnòstic i el tractament de confirmació.

Tractament

El tractament depèn en gran mesura de la causa subjacent i és molt individualitzat. És possible que els gossos amb malalties greus o avançades hagin de ser hospitalitzats per rebre cures i tractaments intensius inicials. Es dóna una dieta nutricionalment equilibrada segons els requeriments energètics diaris i l’estat de la malaltia. També es recomana la suplementació vitamínica en pacients afectats. Alguns casos poden requerir cirurgia, com aquells amb obstrucció del tracte biliar, i pot ser necessària una transfusió de sang si hi ha anèmia greu.

Viure i gestionar

El pronòstic d’aquesta malaltia depèn en gran mesura de la causa subjacent i del tractament que s’ofereixi. No obstant això, una dieta adequada, l’administració oportuna de medicaments, un descans complet i un seguiment regular ajudaran el vostre gos durant tot el procés de curació.

No administreu cap medicament ni modifiqueu la dosi sense l’aprovació expressa del veterinari del vostre gos, especialment els analgèsics, que poden resultar tòxics per al fetge en aquesta condició. Com que el fetge és l’òrgan central del metabolisme, es pot produir toxicitat en casos d’afectació hepàtica.

Els gossos amb insuficiència hepàtica necessiten un nivell d’atenció extremadament alt a casa a causa de la inestabilitat inherent a aquesta afecció. Aquests animals poden sagnar en qualsevol moment. Si veieu que la vostra mascota sagna, truqueu immediatament al veterinari per obtenir ajuda. A més, consulteu el vostre veterinari si les femtes o l'orina del gos canvien de color.