Leucèmia (crònica) En Gossos
Leucèmia (crònica) En Gossos

Taula de continguts:

Anonim

Càncer limfocític crònic en gossos

La leucèmia limfocítica crònica és una forma rara de càncer que implica limfòcits anormals i malignes a la sang. Un component integral del sistema immunitari, els limfòcits poden afectar molts sistemes corporals quan es danyen.

Aquesta forma de leucèmia és poc freqüent, però afecta més sovint als gossos mascles en comparació amb les femelles.

Símptomes

Els símptomes de la leucèmia limfocítica crònica no solen ser específics i poden incloure:

  • Augment de la set (polidipsia) i consum d'aigua
  • Augment de la micció (poliúria)
  • Ampliació de ganglis limfàtics
  • Febre
  • Coixesa
  • Moretons

Causes

Es sospita que no es demostren factors de risc per a la leucèmia limfocítica crònica:

  • Exposició a radiacions ionitzants
  • Virus causants del càncer
  • Agents químics

Diagnòstic

Haureu de donar un historial exhaustiu de la salut del vostre gos, inclosa l’aparició i la naturalesa dels símptomes, al vostre veterinari. Després realitzarà un examen físic complet, així com un perfil de bioquímica, anàlisi d’orina i recompte sanguini complet (CBC). Les anàlisis de sang poden revelar anèmia, un nombre anormalment baix de plaquetes (cèl·lules implicades en la coagulació de la sang) i un augment anormal del nombre de limfòcits en la pel·lícula sanguínia observada al microscopi. El veterinari de la vostra mascota també realitzarà una biòpsia de medul·la òssia, que proporcionarà una imatge més detallada de les anomalies en la producció de limfòcits.

Tractament

Si el gos no presenta símptomes, el veterinari pot recomanar el tractament. En cas contrari, la quimioteràpia continua sent la forma de tractament més popular. Un oncòleg veterinari podrà dissenyar un pla de tractament basat en el gos i l’etapa de la malaltia. En alguns pacients, és possible que s’hagi d’eliminar la melsa per evitar complicacions.

Viure i gestionar

Cal fer controls i revisions periòdics per avaluar la resposta del gos al tractament i la progressió de la malaltia. A més, caldrà fer proves regulars de sang, cardíac i del sistema corporal si el gos està sotmès a quimioteràpia. Això es deu al fet que els gossos són més propensos a la infecció quan prenen medicaments quimioterapèutics. En cas de complicacions greus, el veterinari pot reduir les dosis o interrompre completament el tractament.

En cas que se us demani que administreu els medicaments, el veterinari us indicarà la dosi i la freqüència. No augmenteu ni reduïu mai la dosi de medicaments sense consultar prèviament amb el vostre veterinari. Aquests agents quimioterapèutics són igual de tòxics per als humans i només s’han d’administrar sota pautes estrictes.