Taula de continguts:

Inflamació Crònica Dels Bronquis En Gossos
Inflamació Crònica Dels Bronquis En Gossos

Vídeo: Inflamació Crònica Dels Bronquis En Gossos

Vídeo: Inflamació Crònica Dels Bronquis En Gossos
Vídeo: Mayo | Mayo mes del ASMA 2024, De novembre
Anonim

Bronquitis crònica (MPOC) en gossos

La bronquitis crònica, també coneguda com a malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), es produeix quan s’inflamen les mucoses dels bronquis (les vies respiratòries que transporten l’oxigen de la tràquea als pulmons). Normalment, això provoca una tos crònica que dura dos mesos o més, una tos que no s’atribueix a altres causes com insuficiència cardíaca, neoplàsia, infeccions o altres malalties respiratòries.

Malgrat els grans esforços de diagnòstic realitzats pel vostre veterinari, poques vegades s’identifica la causa específica de la inflamació. A més, les races de gossos de joguina i petits, com el terrier blanc de West Highland i el cocker spaniel, són més susceptibles a la MPOC, tot i que de vegades també s’observa en races de gossos més grans.

Símptomes i tipus

A part d’una tos seca (un signe distintiu de la MPOC), altres símptomes associats a la malaltia són:

  • Amordagues
  • Sons pulmonars anormals (és a dir, sibilàncies, cruixits, etc.)
  • Incapacitat per realitzar exercicis rutinaris
  • Decoloració blavosa de la pell i les mucoses (cianosi); un senyal que l’oxigen a la sang disminueix perillosament
  • Pèrdua espontània de consciència (síncope)

Causes

La inflamació crònica de les vies respiratòries s’inicia per diverses causes.

Diagnòstic

Haureu de donar un historial exhaustiu de la salut del vostre gos al vostre veterinari, inclosa l’aparició i la naturalesa dels símptomes. A continuació, realitzarà un examen físic complet, així com un perfil de bioquímica, anàlisi d’orina i recompte sanguini complet, els resultats dels quals normalment no són específics. De fet, la MPOC rarament es diagnostica definitivament. En alguns gossos, però, es produeix policitèmia o eosinòfila (estat al·lèrgic en què es concentra un major nombre d’eosinòfils a la sang) com a resultat de la malaltia.

Les radiografies toràciques són útils per determinar la gravetat de la malaltia i avaluar l’abast de l’afectació pulmonar. Els gossos amb MPOC poden haver espessit brochi o, en casos greus, pulmons col·lapsats. La broncoscòpia, una altra eina important de diagnòstic, s’utilitza per visualitzar l’interior de les vies respiratòries i identificar anomalies com tumors, inflamacions i hemorràgies. Això es fa inserint un instrument (broncoscopi) a les vies respiratòries, generalment pel nas o la boca. La tècnica també es pot utilitzar per recollir mostres de teixit pulmonar profund, que després s’envien a un laboratori per a un examen detallat.

El vostre veterinari també pot utilitzar ecocardiografia (ECHO) i electrocardiograma (ECG) per avaluar el cor i identificar anomalies com l’engrandiment o insuficiència cardíaca. Això fins i tot pot ajudar al veterinari a descartar la malaltia del cuc del cor.

Tractament

Tret que es produeixin símptomes que posin en perill la vida, la majoria dels gossos no necessiten hospitalització. En cas contrari, el vostre veterinari normalment us recomanarà medicaments i oxigenoteràpia per administrar-los a casa. Els corticosteroides i els broncodilatadors, per exemple, s’utilitzen habitualment per reduir la inflamació de les vies respiratòries i dilatar el pas de les vies respiratòries per facilitar la respiració, respectivament. Els antibiòtics, per la seva banda, se solen prescriure als gossos en cas d’infeccions pulmonars.

Viure i gestionar

Malauradament, encara no hi ha cap cura disponible per a la MPOC, però, amb un tractament adequat, es poden controlar alguns símptomes. Per exemple, el control del pes, una dieta equilibrada i el compliment adequat de la medicació controlaran la gravetat i la progressió de la malaltia.

L’exercici és particularment important, ja que ajuda a eliminar la secreció present a les vies respiratòries, cosa que facilita la respiració del gos. No obstant això, l'exercici només s'ha d'implementar gradualment, ja que també pot causar tos excessiva. A més, una dieta equilibrada ajudarà a mantenir el gos en forma, millorant així la seva respiració, actitud i tolerància a l’exercici.

Vigileu si hi ha tos excessiva i truqueu immediatament al vostre veterinari si persisteix, ja que pot provocar una pèrdua espontània de consciència (síncope).

Recomanat: