Alimentar Gossos Malalts - Està Bé Deixar Anar Gossos Malalts Sense Menjar?

2024 Autora: Daisy Haig | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 03:06

Fa poc vaig escriure un article sobre Daily Vet sobre comportaments de malaltia en animals. Aquests són "un clàssic conjunt de signes fisiològics i de comportament associats a la malaltia, inclosa la pèrdua de la gana i la ingesta de menjar, la reducció de l'activitat i els intents de retirar-se del contacte social". L’essència de l’article era que els animals malalts actuen d’aquesta manera perquè els ajuda a recuperar-se de la malaltia i hauríem de recolzar aquests comportaments en lloc d’intentar anul·lar-los.

Tot i que les conductes de malaltia solen ser beneficioses, com la majoria de les coses de la vida, si es porten massa lluny poden ser perjudicials. Això és especialment cert quan es tracta de la manca de voluntat d’un gos per menjar.

No em preocupa quan un gos malalt no té ganes de menjar durant un parell de dies. Si el tracte gastrointestinal està implicat en la malaltia del gos uns dies de descans pot donar-li l’oportunitat de recuperar-se. Fins i tot si el tracte gastrointestinal no és l’origen del problema, uns dies sense menjar generalment no suposaran cap tipus de dany.

Però les noves investigacions presentades a la reunió de l’Acadèmia Americana de Nutrició Veterinària de 2015 mostren que, si s’arriba massa lluny, la manca d’una alimentació adequada sens dubte perjudica el benestar d’un gos malalt.

Els científics van avaluar 490 gossos ingressats durant un dia o més a l'Hospital Docent Veterinari de la Universitat Autònoma de Barcelona. Van examinar molts paràmetres, inclosos el pes corporal, la puntuació de la condició corporal, la puntuació de la condició muscular, dades de laboratori, proves diagnòstiques, motiu de l’hospitalització, durada de l’hospitalització, necessitat d’energia de repòs, ingesta d’aliments, signes clínics, intervenció nutricional, gravetat de la malaltia i resultat (donat d'alta, mort o eutanitzat).

Els gossos tenien més possibilitats de rebre l’alta viva quan menjaven (o se’ls donaven de menjar) prou per satisfer les seves necessitats energètiques de repòs. Altres factors que van millorar els resultats van ser una puntuació inicial més alta de la condició corporal i una intervenció nutricional. Es van veure pitjors resultats en gossos que no menjaven sols quan van arribar a l’hospital i / o van estar hospitalitzats durant un llarg període de temps. Un estudi previ dels mateixos autors va demostrar que la durada de l’hospitalització, l’edat, la puntuació de la condició corporal i els vòmits a l’ingrés s’associen a una reducció de la puntuació de la condició corporal d’un gos durant l’hospitalització.

Per als veterinaris, aquesta investigació posa de manifest la importància de calcular la necessitat d’energia de descans d’un gos, actualitzar-la regularment (canvia amb l’augment / pèrdua de pes), controlar la quantitat d’aliments que pren un gos i instaurar les intervencions adequades (per exemple, antineusea) medicaments i / o un tub d’alimentació) de manera oportuna.

Per als propietaris, el missatge d’emportar-se a casa és encara més senzill: si el vostre gos no menja bé, no espereu més d’uns dies per buscar atenció veterinària (abans si també hi ha símptomes com vòmits, diarrea o malestar). Com més ràpid s’iniciï el tractament, millors seran les possibilitats d’èxit del vostre gos.

Dra. Jennifer Coates

Referències

Ús del comportament per avaluar el mòdul de benestar animal. Programa nacional d’acreditació veterinària. USDA.

Factors de risc relacionats amb la nutrició per a la desnutrició i resultat negatiu en gossos hospitalitzats. Molina, J. et al. 15^th Actes anuals del simposi d’investigació i nutrició clínica AAVN. 2015.