Taula de continguts:

Quan L’alopècia Psicogènica és El Diagnòstic Erroni
Quan L’alopècia Psicogènica és El Diagnòstic Erroni

Vídeo: Quan L’alopècia Psicogènica és El Diagnòstic Erroni

Vídeo: Quan L’alopècia Psicogènica és El Diagnòstic Erroni
Vídeo: Agorafòbia: viure amb por - Planta baixa 2024, Desembre
Anonim

Recentment, estava investigant per a un altre article quan vaig trobar aquest intrigant estudi: "Condicions mèdiques subjacents en gats amb presumpta alopècia psicògena".

D'acord, "intrigant" pot ser una mica excessiu, però diagnosticar un gat amb alopècia psicogènica sempre em deixa un mal gust a la boca. En essència, dic: "No puc entendre per què el vostre gat es treu els cabells, així que anem a dir-la boja".

La paraula "psicògena" significa que prové d'una causa psicològica més que física, i "alopècia" significa simplement pèrdua de cabell. Com hauria de ser obvi, abans d’un diagnòstic veterinari un gat amb alopècia psicogènica hauria de descartar qualsevol altra causa de l’estat del pacient. Els gats poden arreglar-se fins a la caiguda del cabell per tota mena de motius; per exemple, paràsits, infeccions, al·lèrgies, reaccions adverses alimentàries, dolor i trastorns hormonals.

Al món real, molts propietaris permeten als seus veterinaris fer algunes proves i, si la resposta no es dóna, bàsicament diuen: "No m'importa per què el meu gat li treu els cabells, només la faig parar". Sempre que torno al diagnòstic d’alopècia psicogènica d’aquesta manera, sempre tinc la sospita furtiva que si m’haguessin permès fer una prova més (bé, per ser sincer, hauria trigat tres o quatre), hauria sabut què passava realment. Bàsicament, els resultats d’aquest estudi ho demostren exactament.

Els científics van tornar a avaluar 21 gats que presumptivament havien estat diagnosticats d'alopècia psicògena. El principal cuidador del gat va omplir un qüestionari dermatològic i de comportament detallat, i un veterinari va realitzar un examen de comportament i dermatològic complet i, a continuació, va fer les proves següents:

  • examen citològic de raspats cutanis
  • cultura fúngica
  • avaluació de les respostes als parasiticides
  • una prova d'aliments amb una dieta d'exclusió; si el gat no responia, es tractava amb una injecció d’esteroides per descartar la picor com a causa d’un excés de preparació
  • avaluació de les al·lèrgies ambientals i els trastorns hormonals
  • examen histològic d’exemplars de biòpsia cutània

Això és el que va trobar l'estudi:

Es van identificar causes mèdiques de pruïja en 16 (76%) gats. Es va trobar que només 2 (10%) gats només tenien alopècia psicògena i un altre 3 (14%) gats tenia una combinació d’alopècia psicògena i una causa mèdica de prurit. Es va diagnosticar una reacció alimentària adversa en 12 (57%) gats i es va sospitar que en 2 addicionals. Es va determinar que tots els gats amb evidències histològiques d’inflamació en exemplars de biòpsia cutània tenien una condició mèdica, però de 6 gats sense anomalies histològiques, 4 tenien una reacció alimentària adversa, atopia [al·lèrgia ambiental] o una combinació de les dues, i només 2 presentaven alopècia psicògena.

El missatge de portar a casa? No realitzar un diagnòstic complet d’un gat que s’estira dels cabells és una invitació a un diagnòstic erroni.

image
image

dr. jennifer coates

source:

underlying medical conditions in cats with presumptive psychogenic alopecia. waisglass se, landsberg gm, yager ja, hall ja. j am vet med assoc. 2006 jun 1;228(11):1705-9.

Recomanat: