Com Funciona El Sistema Immunitari D’un Peix

2024 Autora: Daisy Haig | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 03:06

Tots els peixos tenen un sistema immune per combatre les malalties, tot i que el sistema no és ni tan avançat com els que es troben en els mamífers. El sistema es divideix en dues parts principals: protecció contra la invasió física i la manipulació interna de patògens.

La protecció física es presenta en forma d’escates i capes de dermis i epidermis. Aquests proporcionen defensa contra les lesions físiques i els organismes de malalties del medi ambient, que es millora encara més amb un recobriment de moc que conté bactericides i fungicides. Aquesta membrana mucosa es renova constantment. Ajuda a eliminar les restes i dissuadeix els paràsits d’unir-se als peixos.

Els patògens encara poden entrar al cos del peix, ja sigui per lesions físiques o per l’aparell digestiu. Tot i que el sistema digestiu té enzims actius i un nivell de pH molt poc amigable pels patògens, les malalties de vegades poden sobreviure. L’estrès també pot ser un problema si provoca l’aparició de l’intestí: la fermentació anaeròbica i els enzims actius poden atacar la paret intestinal i debilitar-la prou com per permetre l’entrada de malalties.

L’eficiència del sistema immunitari d’un peix es veu afectada pel seu entorn. L’aigua més freda alenteix el sistema, de manera que els peixos infectats solen presentar “símptomes de febre” i es dirigeixen cap a zones més càlides. L’aigua més freda pot afectar o no la infecció: si no alenteix els patògens i el sistema immunitari, la mort és inevitable.

Els peixos tenen algunes immunitats generals proporcionades pels productes a la sang: l’interferó químic antiviral i la proteïna reactiva C ataquen immediatament els bacteris i els virus.

Tan bon punt es detecta un patogen, el cos del peix coordina els esforços per resistir: en primer lloc, es segella el punt d’entrada per corregir qualsevol problema osmoregulador i dificultar la progressió del cos estrany. Les histamines i altres productes són produïts per cèl·lules danyades al punt d’entrada per causar inflamació i fer que les cèl·lules sanguínies es tanquin. El fibrinogen (una proteïna de la sang) i els factors de coagulació creen una barrera de fibrina per construir una barrera física al mateix temps. Els glòbuls blancs s’atrauen a la mateixa zona i recullen els cossos estranys i els porten a la melsa i al ronyó per manipular-los.

Malauradament, molts bacteris tenen maneres de superar aquestes defenses, ja sigui produint un agent dissolvent que destrueix la fibrina i obre el camí a la infecció o alliberant toxines que ataquen i maten els glòbuls blancs.

El ronyó i la melsa fabriquen anticossos específicament construïts per combatre cada antigen concret (malaltia invasora). Aquest procés pot trigar fins a dues setmanes. Els anticossos s’uneixen al seu antigen i el combaten de tres maneres:

1. Desintoxicar-lo perquè els glòbuls blancs el puguin ingerir i destruir
2. Atraieu un "compliment": un altre component sanguini que ajuda a destruir l'antigen
3. Desactiveu la reproducció: per aturar la proliferació de l'antigen

Com en tots els sistemes immunitaris, un antigen familiar es tracta més ràpidament que un de nou. El sistema reacciona més ràpidament, ja existeixen anticossos i es multipliquen extremadament ràpidament en entrar en contacte amb el seu antigen. Aquest és el mateix principi que s’utilitza en la vacunació, on s’introdueix un antigen desintoxicat per permetre als peixos temps per construir anticossos adequats sense perill. Si més tard es troba la malaltia plena, el sistema immunitari pot preparar-se molt més ràpidament i augmentar les possibilitats de supervivència.

És important tenir en compte que la contaminació ambiental també dificulta el sistema immunitari i redueix la resposta d’un peix als patògens.