Taula de continguts:

Tumors Hepàtics En Gossos Grans
Tumors Hepàtics En Gossos Grans

Vídeo: Tumors Hepàtics En Gossos Grans

Vídeo: Tumors Hepàtics En Gossos Grans
Vídeo: Corren - Gossos (lyrics) 2024, De novembre
Anonim

Hiperplàsia nodular hepàtica en gossos

La hiperplàsia nodular hepàtica és una lesió aparentment benigna que es troba al fetge de gossos de mitjana edat fins a vells. La lesió consisteix en acumulacions discretes d’hepatòcits (hiperplàstics) que es multipliquen de manera anormal, les principals cèl·lules funcionals del fetge i hepatòcits vacuolats, cèl·lules que contenen cavitats plenes de fluid o d’aire. Aquesta és una causa d’alta quantitat d’enzims hepàtics en gossos vells.

Les troballes clíniques es deriven de l'alta activitat enzimàtica hepàtica associada i de la detecció ultrasonogràfica de nòduls o nodularitat al fetge, o per lesions massives observades durant la cirurgia abdominal exploratòria. La hiperplàsia nodular (proliferació de cèl·lules) es pot confondre amb la regeneració secundària a l'hepatitis crònica o amb un tumor del fetge (adenoma) amb biòpsies del nucli de l'agulla. Pot ser més freqüent en gossos amb hepatopatia vacuolar (malaltia hepàtica) i pot representar un component d’aquesta síndrome; continua sent incert si es tracta d’una veritable síndrome. Tot i que aquesta malaltia no és específica per raça, pot ser més freqüent en terriers escocesos. Aquesta afecció està relacionada amb l'edat, amb lesions que normalment es desenvolupen al voltant dels sis a vuit anys d'edat. En un estudi clínic documentat, es va comprovar que es produïen lesions en tots els gossos geriàtrics en gossos majors de 14 anys.

Símptomes

La hiperplàsia nodular no causa malalties clíniques tret que els grans nòduls es trenquin i sagnin (rar) o que els nòduls afectin la perfusió sinusoïdal hepàtica (administració de sang al fetge).

Es pot descobrir un fetge engrandit amb un marge hepàtic irregular (un límit anormal del fetge) en un examen tàctil (palpació), però això és rar. És freqüent el descobriment serendipitoso d’hiperplàsia nodular hepàtica durant les avaluacions de salut d’altres malalties.

Causes

Es desconeix l’origen. Els factors metabòlics que poden conduir a hiperplàsia nodular hepàtica són l’hepatopatia vacuolar (trastorn hepàtic) o les lesions anteriors al fetge.

Diagnòstic

Haureu d’explicar un historial exhaustiu de la salut de la vostra mascota, inclosos antecedents de símptomes, si n’hi ha, i possibles incidents que poguessin haver precipitat aquesta afecció, com ara una lesió a la zona abdominal. El vostre veterinari realitzarà un recompte sanguini complet (CBC), una anàlisi bioquímica i una anàlisi d’orina. La radiografia abdominal i la imatge per ecografia permetran al vostre metge examinar visualment el fetge per detectar anomalies, juntament amb taques especials que es poden injectar per permetre una presentació visual del moviment dels fluids corporals a través de l’òrgan hepàtic. Una mostra de líquid del fetge, presa per mostreig per aspiració, i una mostra de teixit hepàtic mitjançant biòpsia també poden ser beneficiosos per fer un diagnòstic precís.

Tractament

Normalment no es requereix cap tractament per a la hiperplàsia nodular hepàtica. En casos de trencament de grans nòduls, pot ser necessària una transfusió de sang i una extirpació (extirpació) de lesions massives d’emergència per estabilitzar la vostra mascota.

Viure i gestionar

El vostre veterinari voldrà realitzar perfils bioquímics trimestrals, juntament amb una ecografia abdominal, per avaluar la progressió dels nòduls hepàtics i evitar qualsevol complicació posterior que pugui resultar de les formacions nodulars que impedeixin el funcionament normal del fetge.

Recomanat: