Acumulació De Líquid Al Sac Que Envolta El Cor En Gossos

2024 Autora: Daisy Haig | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 03:06

Efusió pericàrdica en gossos

L’efusió pericàrdica és una afecció en què es acumula una quantitat anormalment gran de líquid al sac pericàrdic que envolta el cor del gos (pericardi). Una malaltia secundària, denominada tamponament cardíac, resulta d’aquesta retenció de líquid, ja que la inflamació del fluid aplica pressió al cor que batega, comprimint-lo i restringint la seva capacitat de bombeig de sang.

La pressió a l’interior del cor augmenta i, atès que l’aurícula dreta i els ventricles solen tenir les pressions d’ompliment cardíac més baixes, són els més afectats per un tamponament cardíac. Amb la pressió elevada a l’interior del cor, el cor té un flux cardíac inferior, cosa que provoca una insuficiència cardíaca congestiva del costat dret. La retenció de líquids a tot el cos sol seguir ascites, inflor de les extremitats i debilitat o col·lapse.

Tots dos gossos i gats són susceptibles a l’efusió pericàrdica. Si voleu obtenir més informació sobre els gats, visiteu aquesta pàgina de la biblioteca sanitària PetMD.

Símptomes i tipus

• Letargia
• Vòmits
• Anorèxia
• Genives pàl·lides
• Distensió abdominal
• Intolerància a l'exercici
• Desmai o col·lapse
• Malestar respiratori
• Augment de la freqüència respiratòria i / o augment del ritme cardíac

Causes

• Trastorns congènits (defectes congènits o trets genètics)
• Insuficiència cardíaca congestiva (insuficiència per excés de retenció de líquids)
• Coagulopatia: una malaltia que afecta la capacitat del cos per coagular (coagular) la sang
• Pericarditis constrictiva amb fibrosi (inflamació del pericardi amb excés de teixit fibrós)
• Infecció del pericardi
• Objecte estrany al cos que provoca angoixa interna
• Llàgrima auricular esquerra o traumatisme cardíac
• Càncer

Diagnòstic

El vostre veterinari realitzarà un examen físic complet al vostre gos, inclòs un perfil químic sanguini, un recompte sanguini complet, una anàlisi d’orina i un panell d’electròlits, per tal de descartar malalties sistèmiques subjacents com el càncer o la infecció. Haureu d’explicar un historial exhaustiu de la salut del vostre gos, l’aparició de símptomes i els possibles incidents que podrien haver precipitat aquesta afecció.

Les anàlisis de sang poden ajudar a diagnosticar un trastorn que ha causat acumulació de líquids al sac pericàrdic. Si la infecció o el càncer és la causa de l’efusió pericàrdica, es pot fer una anàlisi de líquid pericàrdic per identificar l’origen del càncer o el tipus d’infecció. La radiografia i l’ecocardiografia són crucials per al diagnòstic correcte de l’efusió pericàrdica. Un ecocardiògraf és encara més sensible que una radiografia per al diagnòstic de vessament pericàrdic. Un electrocardiograma, que mesura la conductància elèctrica del cor, de vegades mostra un patró diferent si l'animal pateix tamponament cardíac.

Tractament

Si es diagnostica al pacient un tamponament cardíac, és imprescindible la pericardiocentesi immediata (treure el fluid del sac pericàrdic amb una agulla). És possible que alguns gossos hagin de repetir el procés.

Els gossos amb dificultats respiratòries s’estabilitzaran amb l’ús d’oxigen administrat i una gàbia d’oxigen. Alguns animals poden necessitar el seu pericardi eliminat quirúrgicament (pericardiectomia) si hi ha un vessament persistent.

Viure i gestionar

Si han de tornar a aparèixer símptomes d’efusió pericàrdica en el gos, poseu-vos en contacte amb el veterinari immediatament. Si la vostra mascota ha sofert una pericardiectomia, comproveu la incisió quirúrgica cada dia per assegurar-vos que estigui neta i que estigui curada correctament. Sempre hi ha risc d’infecció quan s’ha operat la pell.

Si hi ha alguna picor, inflor, enrogiment o suor al lloc quirúrgic, poseu-vos en contacte amb el veterinari immediatament per obtenir informació.