Raça De Gos Coonhound Negre I Marró Hipoalergènic, De Salut I De Vida

2024 Autora: Daisy Haig | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 03:06

El Coonhound Black and Tan és un gos que treballa. Està acostumat a terrenys i senders difícils, i als jocs d’arbres de l’estació o de l’hivern. Les habilitats de caça de Coonhound són pures, funcionant només per olor.

Característiques físiques

L’expressió ansiosa, amigable i alerta del Coonhound el fa molt encantador. Amb la cua i el cap ben alts, el Coonhound es mou amb passos graciosos. La seva estructura llarga és moderadament òssia, però la seva construcció li proporciona força, velocitat i agilitat.

El pelatge de Coonhound Negre i Tan, per la seva banda, és dens i curt, que proporciona protecció en tot tipus de clima. El seu musell profund proporciona suficient espai per al seu aparell olfactiu, mentre que la seva veu profunda ajuda el caçador a trobar el gos quan ha atrapat el joc. També té orelles llargues que ajuden a remoure olors a terra.

Personalitat i temperament

El Coonhound Black and Tan no és el gos típic de la casa, però segueix sent una mascota notable i inusual. El gos roman tranquil, tranquil, suau i amable a l’interior, però a l’aire lliure els seus instints de caça esdevenen dominants; un cop comença el seguiment, no està disposat a deixar anar un rastre.

Aquest gos tossut, independent i fort de vegades udola i ensenya, mostra reticència amb els desconeguts, tot i que és tranquil i tolerant amb els nens.

Cura

La preparació d’un Coonhound negre i marró consisteix en un raspallat ocasional de l’abric i revisions periòdiques de les orelles. Mentrestant, fer exercici pot estar satisfet amb una llarga caminada, un trot curt o una excursió al camp. Al Coonhound també li encanta córrer uns quants quilòmetres i vagueja agafant un aroma. A mesura que el Black and Tan baba, és una bona idea netejar-se la cara regularment.

Salut

El Coonhound Black and Tan, que té una vida mitjana de 10 a 12 anys, és propens a problemes de salut menors, com ara l’ectropió i l’hipotiroïdisme, i problemes importants com la displàsia canina de maluc (CHD). El Coonhound també té ocasionalment hemofília B. Per identificar alguns d’aquests problemes, un veterinari pot recomanar proves de maluc i tiroides al gos.

Història i antecedents

Criades principalment a les muntanyes Blue Ridge, Appalachian, Smokey i Ozark, els Coonhounds negres i marrons s’utilitzaven originalment per caçar óssos i mapaches en terrenys escarpats. Cal tenir en compte que el Black and Tan Coonhound és una raça americana que es va desenvolupar creuant el Foxhound de Virginia negre i marró amb el Bloodhound.

Igual que els seus avantpassats Bloodhound, el Coonhound Negre i Tan camina amb el nas cap a terra, però a un ritme més ràpid. Rastrejar opossums i mapaches és el seu fort, però també és bo per arrossegar mamífers més grans. Després d’atrapar la pedrera, el gos s’hi va fins que arriba el caçador.

El 1945, l'American Kennel Club va reconèixer el Coonhound Black and Tan Coonhound, tot i que la raça ha estat més popular com a gos de caça que com a mascota o gos de demostració. Tot i que el United Kennel Club organitza diversos espectacles de banquet per a les races coonhound, en què participen Blue Tick Coonhounds, Black and Tan Coonhounds, Redbone Coonhounds, Plott Hounds, English Coonhounds i Treeing Walkers.