Raça De Gos Basset Hound Hipoalergènic, De Salut I De Vida

2024 Autora: Daisy Haig | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 03:06

Suau i sense confrontacions, el Basset es reconeix a l’instant pel seu cos gran i pesat, les orelles llargues i les potes curtes. Basset, de fet, prové de la paraula francesa bas, que significa "baix". Una cosa és certa, el Basset Hound és un excel·lent rastrejador i caçador, però també una mascota fidel.

Característiques físiques

El Basset Hound té una estructura pesada i òssia, que el fa més gran que altres races. Les potes curtes i el cos llarg i pesat del gos l’ajuden a funcionar sense problemes i amb força, fins i tot en llocs amb coberta gruixuda. Es mou amb el nas apuntant cap a terra. El pelatge estret i gruixut, que es pot trobar en una gran varietat de colors, protegeix el gos dels esbarzers durant la caça.

Segons els experts, les arrugues i les orelles llargues ajuden el gos a atrapar l’olor, mentre que el seu morrió és ampli per acollir el seu complicat aparell olfactiu, un aparell que fa que el gran i fort Basset Hound destaqui entre altres gossos, fins i tot amb les seves potes curtes.

Personalitat i temperament

Per naturalesa, el Basset Hound és molt amable amb els nens i altres mascotes, i també és una de les races més relaxades i amb bon caràcter. No obstant això, aquest gos de moviment lent pot arribar a ser tossut de vegades. Els nens no han de forçar l’esquena del gos, que és propens a tenir problemes.

Al Basset Hound li agrada molt arrossegar-se i ensumar-se, esborrar-se amb força mentre es troba al corriol i inspeccionar les coses lentament. Com que és un bon rastrejador, el gos segueix seguint el joc, encara que es perdi.

Cura

L’exercici suau diari, com jugar al jardí o caminar amb corretja, és prou bo per satisfer el Basset. La cara del gos, en particular les arrugues i la boca, sempre s’ha de mantenir neta, mentre que l’abric no requereix molta cura. Aquesta raça té tendència a bavar i funciona millor a l'interior com a animal domèstic.

Salut

El Basset Hound, que té una vida mitjana de 8 a 12 anys, és propens a afeccions de salut importants com Osteocondrosis Dissecans (TOC), torsió gàstrica, displàsia del colze, trombopatia, entropió, otitis externa, ectropió, glaucoma, malaltia de von Willebrand (vWD) i displàsia canina de maluc (CHD). L’obesitat és un problema comú a la raça, que pot provocar problemes d’esquena. També pot patir luxació rotuliana. Per identificar alguns d’aquests problemes, un veterinari pot recomanar exàmens oculars i de maluc en aquesta raça de gos; les proves de plaquetes poden ajudar a confirmar la vWD.

Història i antecedents

El Basset Hound es va esmentar per primera vegada en un text del segle XVI, que parlava de caça de teixons. Tot i això, la gent ha utilitzat races de potes curtes des de temps remots. Qualsevol suposició és que aquests gossos van ser criats amb èxit per crear el Basset Hound.

Els francesos prerevolucionaris utilitzaven gossos de cama curta per a la caça, però no es va documentar molt sobre aquests gossos. Després de la Revolució Francesa, molts caçadors comuns necessitaven un gos que es pogués seguir a peu. Aquest gos també havia de ser fort, de gran os i de potes curtes, amb una bona capacitat olfactiva.

El Basset va ser una bona opció, ja que el gos es mou lentament, cosa que permet al caçador atacar fàcilment la pedrera. Tot i que normalment solia caçar conills i llebres, el Basset també podia caçar mamífers més grans. Finalment es van crear quatre tipus de gos de cama curta, dels quals el Basset Artesien Normand era el més proper al Basset actual.

El Basset es va creuar amb Bloodhounds a finals del 1800, per tal d’augmentar la mida del gos. El resultat es va creuar amb l'Artesien Normand. Va ser durant el mateix període quan es van introduir els primers Bassets a Amèrica i Anglaterra, cosa que va donar lloc a la popularitat de la raça. A mitjan anys 1900, el Basset es va popularitzar com a mascota i també en els camps de l’entreteniment i la publicitat, per la seva divertida expressió.

A causa del seu caràcter suau i no confrontatiu, el Basset continua sent un dels favorits entre els amants dels gossos, els caçadors i les famílies actuals.