Taula de continguts:

4 Trastorns Del Son En Gossos
4 Trastorns Del Son En Gossos

Vídeo: 4 Trastorns Del Son En Gossos

Vídeo: 4 Trastorns Del Son En Gossos
Vídeo: BETH I GOSSOS-"NO ÉS NOU" (TV3) 2024, Maig
Anonim

per JoAnna Pendergrass, DVM

El gos adult mitjà dorm aproximadament de 12 a 14 hores al dia mitjançant una combinació de migdiades diürnes i son nocturn. Igual que en les persones, dormir és clau per a la salut general d’un gos. També ajuda un gos a sentir-se més descansat i enèrgic.

Els gossos amb trastorns del son poden queixar-se, plorar o despertar-se amb freqüència durant la nit, ser més lents durant el dia o semblar més desorientats quan realitzen tasques normals. Com que la privació del son pot causar una acumulació d'hormones de l'estrès, els gossos amb trastorns del son també poden ser més agressius o desenvolupar altres problemes de comportament. A més, la falta de son pot debilitar el sistema immunitari d’un gos, augmentant el risc d’infecció.

A continuació, es detallen quatre tipus comuns de trastorns del son que poden aparèixer en els gossos i com tractar-los:

Narcolèpsia

La narcolèpsia és un trastorn del son del sistema nerviós que afecta principalment els gossos joves. Normalment és causat per un trastorn genètic que condueix a nivells anormalment baixos d’un producte químic anomenat hipocretina, que ajuda a mantenir l’alerta i els patrons de son normals. Aquest trastorn genètic pot afectar als Doberman Pinschers, Caniches i Labrador Retrievers. Altres causes de narcolèpsia són l’obesitat, la inactivitat i la disfunció del sistema immunitari. De vegades, es desconeix la causa.

Un gos amb narcolèpsia caurà de sobte al seu costat i s’adormirà, normalment després d’un període d’excitació o activitat física (com menjar, jugar, saludar els membres de la família, etc.). Els músculs es relaxaran i el gos semblarà estar en un son profund amb un moviment ocular ràpid (son REM). L’estimulació externa, com un fort soroll o acariciats, despertarà bruscament el gos. La narcolèpsia de vegades s’associa amb la cataplexia, que és la paràlisi muscular.

La narcolèpsia no posa en perill la vida ni és dolorosa. Es diagnostica sobre la base de signes clínics, de manera que gravar un vídeo d’un episodi narcolèptic pot ajudar a un veterinari a diagnosticar amb precisió aquest trastorn.

La narcolèpsia no es pot curar, però es pot gestionar identificant i minimitzant els esdeveniments que la desencadenen. L’ús de paraules reconfortants i acariciats suaus també pot ajudar a disminuir la gravetat i la durada dels episodis narcolèptics d’un gos. Depenent del grau d’afectació negativa de la narcolèpsia en la qualitat de vida d’un gos, un veterinari pot prescriure medicaments que redueixin la hiperactivitat, estimulin la vigília o controlin la freqüència i la durada de la narcolèpsia.

Insomni

L’insomni és rar en els gossos i sol indicar un altre problema de salut. Pot ser causat per problemes de salut física que siguin dolorosos (com l’artritis o una lesió), pica (com les puces) o causin miccions freqüents (com ara malalties renals o diabetis). L’ansietat, l’estrès i l’energia acumulada també poden provocar insomni. Especialment en gossos grans, la disfunció cognitiva, causada per la degeneració cerebral, pot alterar els patrons normals del son i provocar insomni.

Un veterinari podrà determinar el problema subjacent i prescriure el tractament adequat. Per exemple, la medicació contra el dolor pot alleujar el dolor relacionat amb l’artritis, cosa que provoca un son millor i més còmode. L’acupuntura pot millorar el son alleugerint el dolor i l’ansietat i fins i tot pot funcionar als ronyons. Per a gossos grans amb disfunció cognitiva, les dietes riques en àcids grassos omega-3 poden millorar la funció cerebral i la melatonina pot regular el cicle son-vigília, que contribueixen a millorar el son.

Altres estratègies per alleujar l’insomni inclouen l’augment de l’activitat física durant el dia, la programació de l’hora de joc abans d’anar a dormir, la comoditat de la zona de son (compra d’un llit ortopèdic per a un gos artrític, per exemple) i l’ús d’aromateràpia amb espígol i camamilla a la zona de son.

Apnea del son

L’apnea del son és generalment rara en els gossos. No obstant això, és freqüent en gossos obesos i races de cara plana com els bulldogs anglesos, els Boston Terriers i els carlins. Amb l’apnea del son, un greix intern excessiu o una anatomia respiratòria anormal poden col·lapsar o estretir temporalment les vies respiratòries i fer despertar un gos de 10 a 20 segons a la vegada. Aquestes interrupcions constants del son poden fer que un gos se senti cansat i lent durant el dia. Els roncs forts i crònics són un signe comú d’apnea del son. Les opcions de tractament inclouen pèrdua de pes per a gossos obesos, cirurgia i humidificadors de vapor.

L’apnea del son no tractada pot posar en perill la vida. Si el vostre gos ronca fort i es desperta constantment durant la nit, busqueu un tractament veterinari el més aviat possible.

Trastorn del comportament REM

El vostre gos persegueix un esquirol dormint? Si és així, pot tenir l’anomenat trastorn del comportament REM, que provoca activitat física durant el son. Per a alguns gossos, aquesta activitat pot esdevenir extrema o violenta, com ara topar-se amb parets o atacar objectes inanimats. Els gossos amb trastorn del comportament REM es despertaran normalment sense confusió ni desorientació, cosa que fa que aquest trastorn sigui diferent d’una convulsió. El tractament amb un medicament anomenat clonazepam reduirà l’activitat física durant el son.

Si observeu algun canvi en els hàbits de son normals del vostre gos, porteu-lo al veterinari tan aviat com sigui possible. No intenteu diagnosticar ni gestionar el trastorn del son pel vostre compte, ja que això podria allargar la mala qualitat del son del vostre gos.

Durant la cita, el veterinari primer realitzarà un examen físic i, a continuació, realitzarà altres proves segons sigui necessari per diagnosticar el trastorn del son del vostre gos. Un cop diagnosticat correctament el trastorn, col·loqueu amb el vostre veterinari per elaborar un pla de tractament que gestioni eficaçment el trastorn i ajudi el vostre gos a dormir millor.

Recomanat: