Ens Veiem A La Fira: Primera Part - Veterinari Diari
Ens Veiem A La Fira: Primera Part - Veterinari Diari

Vídeo: Ens Veiem A La Fira: Primera Part - Veterinari Diari

Vídeo: Ens Veiem A La Fira: Primera Part - Veterinari Diari
Vídeo: Обзор покупок с Aliexpress за август. Скрапбукинг 2024, De novembre
Anonim

A mesura que l'estiu comença a acabar, la temporada de fira 4-H aquí a Maryland està en el seu moment més àlgid. Fira comarcal rere comarca, els 4-H’ers d’aquí es mouen i sacsegen les coses. Assecant els seus bous, esponjant les gallines, entrenant els porcs; aquests nens estan ocupats. I també ho som els veterinaris.

El mes d’agost per als veterinaris de grans animals ambulatoris per aquestes zones es passa principalment al vast oceà que són els documents sanitaris. A finals de mes, normalment m’ofego. Com buscar la tinya, la secreció nasal, la podridura del peu i les berrugues és el nom del joc mentre busco signes de malalties contagioses abans que aquests animals s’uneixin entre el públic i els altres. El següent pas és assegurar-se que els animals tinguin una forma d’identificació permanent i les vacunes són la part final d’una rutina que, tot i que és rutinària en el sentit ampli de la paraula, rarament és rutinària en el sentit literal.

Agafeu Steer 502J: un boví gran, negre i ben musculat, amb un pelatge brillant, nas humit i disposició d’horta. Mentre el seu propietari el porta cap a la canaleta, en lloc d’aturar-se a la porta principal, continua el seu camí, com si digués: "No, gràcies, no estic d’humor per a les vacunes i el tatuatge de l’orella avui". El 502J continua a un ritme bastant ràpid per la línia de la tanca amb el seu amo a remolc, els talons cavats i tot el que està al seu abast per frenar. De vegades, però, els novells no tenen pauses.

Mentre carro baixant pel turó cap a la roca que s’esvaeix ràpidament, l’animal gira i es dirigeix cap a mi. Faig la cara aproximada més ràpida que heu vist mai i m’amago darrere de la canaleta mentre el botó torna al turó amunt, el propietari encara al remolc. A mesura que el manant decideix que està cansat d’aquest joc, el propietari d’alguna manera aconsegueix conduir l’animal de nou cap a la canaleta, aquesta vegada bloquejant la porta del cap assegurant-se abans que es puguin fer noves fugides. Llavors surto del meu amagatall, amb les vacunes a la mà. El propietari demana amb inquietud si pot administrar alguna de les vacunes. Ja ho sabeu, per pagar-los. Només fa mitja broma.

Després hi ha la convocatòria que consisteix en controls sanitaris de les ovelles. Les coses van bastant bé, tot i que hi ha una vintena de bens de carn adolescent en una ploma que salten i salten i, en general, són capritxosos i no volen ser atrapats. Just aleshores, un aviat 4H’er de només tres anys m’entrega un pollastre i marxa quan. És cert que era un pollastre molt tranquil (acostumava a ser carregat per un nen de tres anys, suposo), sobretot entre el porta-retalls, el bolígraf i l’estetoscopi que ja tenia a les mans. Sostenir un pollastre a l’atzar mentre s’omple documentació hauria de ser un esport olímpic. A més, hauria d’haver-hi un premi per evitar amb èxit aconseguir caca d’ocells a tots els documents sanitaris.

Per molt tediós que puguin ser els documents sanitaris a finals d’estiu, hi ha una cosa que resulta extremadament gratificant en tot el procés: molts dels animals pels quals faig documents sanitaris a l’agost els he vist (o fins i tot lliurat) la primavera anterior. Veure que un xai creix des d’un munt de cames fins a un exemplar madur, completament desenvolupat i ben proporcionat de la raça és fresc. Fins i tot si aquest cap d’exemplar tan bo em fa un trasbals mentre l’examino per a la podridura del peu. Recordeu, sóc la dama amb les agulles.

Imatge
Imatge

Doctora Anna O’Brien

Recomanat: