Osteocondritis Dissecant (TOC) En Gossos

2024 Autora: Daisy Haig | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 03:06

Excés de cartílag i creixement ossi deficient en gossos

L’ossificació endocondral és un procés normal de creixement ossi pel qual el cartílag és substituït per os en el desenvolupament primerenc del fetus. L’osteocondrosi és una condició patològica en què es trastoca l’ossificació endocondral normal, les metamorfosis del cartílag a l’os. La pertorbació es deu sovint a una interrupció del subministrament de sang a l'os. El resultat és la retenció d’un cartílag excessiu al lloc a mesura que s’atura el procés d’ossificació endocondral, però el cartílag continua creixent. El resultat final són regions de cartílag anormalment gruixudes i menys resistents a l’estrès mecànic, en oposició a l’os més fort i dens.

Les races grans i gegants, inclosos els grans danesos, labrador, Terranova, rottweilers, gossos de muntanya bernesos, seters anglesos i vells gossos pastors anglesos estan predisposats a aquesta condició.

Símptomes i tipus

• Coixesa (símptoma més freqüent)
• L’aparició de coixesa pot ser sobtada o gradual i pot implicar una o més extremitats
• La coixesa empitjora després de fer exercici
• No pot suportar pes a les extremitats afectades
• Inflor a les articulacions
• Dolor a les extremitats, especialment en la manipulació de les articulacions implicades
• Desaprofitament de músculs amb coixesa crònica

Causes

• Desconegut
• Sembla ser adquirit genèticament
• Alteració del subministrament de sang a l'os o a través de l'os
• Deficiències nutricionals

Diagnòstic

Haureu de proporcionar un historial mèdic exhaustiu de la salut del vostre gos, l’aparició de símptomes i qualsevol informació que tingueu sobre la filiació del vostre gos. Es realitzarà un perfil sanguini complet, inclòs un perfil sanguini químic, un recompte sanguini complet i una anàlisi d’orina. Els resultats d’aquestes proves sovint es troben dins dels límits normals en animals afectats, però són necessaris per a suposicions preliminars sobre l’estat de salut general del vostre gos.

El veterinari examinarà el gos a fons, posant especial atenció en les extremitats que el preocupen. La imatge per radiografia és la millor eina per al diagnòstic d’aquest problema; el veterinari farà diverses radiografies de les articulacions i ossos afectats per distingir millor qualsevol anomalia. Les radiografies poden mostrar detalls de lesions i anomalies relacionades amb aquesta malaltia. La tomografia computada (TC) i la ressonància magnètica (RM) també són valuoses eines de diagnòstic per visualitzar l’abast de lesions internes.

El vostre veterinari també prendrà mostres de líquid de les articulacions afectades (fluid sinovial) per confirmar la participació de l’articulació i descartar una malaltia infecciosa que pugui ser la causa real de la coixesa. També es poden utilitzar eines diagnòstiques i terapèutiques més avançades com l’artroscòpia. L’artroscòpia és un procediment quirúrgic mínimament invasiu que permet examinar i tractar algun cop els danys a l’articulació. Aquest procediment es realitza mitjançant un artroscopi, un tipus d’endoscopi inserit a l’articulació mitjançant una petita incisió.

Tractament

Després d’establir el diagnòstic, el veterinari planificarà la cirurgia correctiva. Per arribar a la zona es poden utilitzar tècniques d’artroscòpia o artrotomia (incisió quirúrgica a l’articulació). El vostre veterinari prescriurà medicaments per controlar el dolor i la inflamació durant uns dies després de la cirurgia.

També hi ha alguns medicaments disponibles, que se sap que limiten el dany i la degeneració del cartílag. El vostre metge us explicarà les vostres opcions en funció del diagnòstic final.

Viure i gestionar

Durant la recuperació i la curació, caldrà restringir l’activitat i prendre mesures de control de pes per disminuir l’estrès a les articulacions afectades. Quan porteu el vostre gos a passejar a l’aire lliure, controleu el nivell d’activitat amb una corretja i assegureu-vos que el gos es quedi caminant lentament. L'activitat s'ha de restringir durant unes 4-6 setmanes, però es recomana un moviment terapèutic precoç i actiu de les articulacions afectades per millorar la curació.

No heu de permetre que el vostre gos corri lliurement sobre formigó o superfícies dures. És necessari un examen anual per prevenir la progressió de la malaltia degenerativa de les articulacions. La nutrició equilibrada també és un aspecte important per promoure un creixement ràpid i mantenir el pes sota control i dins del rang normal per a la raça, l'edat i la mida del gos. El control del pes també ajudarà a disminuir la càrrega i l'estrès de les articulacions afectades.

El pronòstic general depèn en gran mesura de la ubicació i l’extensió del problema. En alguns casos, la recuperació i la qualitat de vida són excel·lents, mentre que en altres casos la qualitat de vida està restringida. Tingueu en compte que, a causa de l’element genètic d’aquesta malaltia, haureu de fer esterilitzar o esterilitzar el vostre gos per evitar que es reprodueixi, ja que és probable que la malaltia es transmeti.