Dipòsits De Proteïnes Al Cos En Gossos

2024 Autora: Daisy Haig | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 03:06

Amiloïdosi en gossos

L’amiloïdosi és una afecció en què una substància translúcida cerosa, que consisteix principalment en proteïnes, es diposita en els òrgans i teixits d’un gos, comprometent les funcions normals. Aquesta substància es coneix com amiloide. L’excés prolongat d’aquesta afecció pot provocar una insuficiència d’òrgans. El ronyó i el fetge són els més afectats, però la deposició d’amiloides també es pot produir en altres òrgans i pot tenir múltiples causes. Hi ha un cert desacord sobre si l'amiloide causa la malaltia o si es diposita als òrgans com a resultat d'una malaltia preexistent.

En els gossos, els símptomes clínics solen estar relacionats amb la deposició d’amiloides als ronyons. No s’ha establert cap afectació genètica, però se sap que es produeix amiloïdosi familiar als shar-peis xinesos, als beagles i als gossos de gallina anglesos. Les races predisposades a aquesta malaltia són: shar-pei xinès, beagles, collies, gossos de guineu anglesos, punteres i gossos caminants. Els gossos majors de cinc anys i les femelles tenen un risc lleugerament superior en comparació amb els mascles.

Símptomes i tipus

Com que l’amiloide es pot dipositar en diversos òrgans, els símptomes poden variar en relació amb l’òrgan en què s’ha dipositat l’amiloide. Els símptomes també variaran segons la quantitat d'amiloide dipositada i la reacció de l'òrgan a la deposició d'amiloide. En els gossos, l’òrgan més comú en què es veu la deposició d’amiloides és el ronyó. No obstant això, en els shar-peis xinesos, el fetge també pot estar implicat. A continuació es detallen alguns dels símptomes observats en gossos afectats d’amiloïdosi:

• Mala gana
• Debilitat
• Letargia
• Augment de la set i la micció
• Pèrdua de pes
• Vòmits
• Diarrea (poc freqüent)
• Ascites (acumulació de líquids a l'abdomen)
• Edema a diversos llocs del cos, especialment a les extremitats
• Febre
• Inflor articular
• Deshidratació
• Icterícia (en cas d’afectació hepàtica)

Causes

• Infeccions cròniques
• Inflamació crònica
• Infeccions parasitàries
• Malalties immunitàries
• Lupus eritematós sistèmic (LES)
• Neoplàsia (tumor)
• Familiar (per exemple, en xinès shar-pei, beagle i angligh foxhound)

Diagnòstic

Haureu d’explicar un historial exhaustiu de la salut del vostre gos, inclosos els antecedents i l’aparició de símptomes. El veterinari realitzarà un examen físic detallat, que inclou un perfil sanguini, un perfil químic de sang, un recompte sanguini complet i una anàlisi d’orina. Aquestes proves poden proporcionar informació sobre la funció dels òrgans i proporcionar informació important sobre les complicacions que es produeixen a causa d'aquesta malaltia. Les proves d'orina són importants si els ronyons es veuen afectats per un dipòsit d'amiloide. El vostre veterinari també prendrà imatges de raigs X i usarà ultrasons per determinar les característiques estructurals dels ronyons i on hi ha alguna anomalia. En la majoria dels casos, es confirma el diagnòstic examinant un teixit que s’ha recollit durant una biòpsia renal.

Tractament

Si el vostre gos té un problema renal crònic i experimenta insuficiència renal, el veterinari aconsellarà l’ingrés a l’hospital per resoldre la deshidratació i estabilitzar el gos. Si es troba que una causa subjacent és responsable, es tractarà en conseqüència. Els pacients amb insuficiència renal van requerir un tractament i tractament mèdic extensos durant un llarg període de temps. El vostre veterinari dissenyarà un pla de teràpia per al vostre gos i us receptarà medicaments segons la gravetat de la malaltia i la presència d’altres malalties o complicacions.

Viure i gestionar

Aquesta malaltia és de naturalesa progressiva i pot requerir un llarg període de tractament. La majoria d’animals tornaran a l’activitat normal, però és possible que hagi de seguir una dieta alimentària específica que hagi recomanat el vostre veterinari, especialment si hi intervenen els ronyons. No doneu cap medicament al vostre gos sense consultar prèviament amb el veterinari, ja que la majoria de medicaments necessiten funcions renals normals per poder ser excretats del cos. Com que es sospita que aquesta afecció té una associació familiar, no crieu els animals afectats perquè pot transmetre el tret a les generacions futures.